domingo, 26 de febrero de 2012

PALABRAS CORTAS



El otro día mi hijo pre-adolescente miraba de reojo, mientras estaba en el ordenador, una serie de esas típicas para adolescentes.   Él es capaz de hacer cuatro cosas a la vez.  Él puede estar al ordenador, ver la tele, y hablar por teléfono. Incluso si está un poco apurado de tiempo sabe hacer además los deberes!!! -Claro que esos se los reviso yo!!! jeje- .

A mi me gusta estar al tanto de sus actividades -porque ahora está en un período un poco hermético- y ver su reacción: el sonríe, ríe, o mira de reojo a según que secuencias o diálogos.

La cosa es que en ese capítulo había un diálogo entre dos chicas amigas, y una le decía a la otra que le daba vergüenza acercarse  a un chico que le  gustaba porque no sabia qué ni cómo hablar con él. La primera,  supongo que tenía la experiencia por tener algún hermano, le dijo: "Es fácil, tienes que hablar igual que haces con una chica pero con palabras más cortas".
Esa secuencia, que mi hijo pasó por alto, a mi me hizo una gracia tremenda. Y cuando oyó mi caracajada, me preguntó:


-De què rius "mam"? -a veces me dice mam (es más corta jjje).
-De nada hijo... cosas mías. -Y me puse a cantar aquella bella canción de palabras laaaaargas y esdrújulas que me encanta.


martes, 7 de febrero de 2012

AUSTERITAT

De tant en tant quan alguna cosa em molesta escric a Cartes dels Lectors de la Vanguardia. Avui, dia  7 de febrer han publicat una... pero han tret alguna frase -i segons el meu parer li han tret la gràcia-. Així que aquí us la poso tal i com la vaig enviar... sense retallades!!!
 
Em demanen austeritat  i jo no sé per on "austeritzar-me" més. Soc funcionària fa quasi 30 anys i em vaig presentar a les oposicions no pas pel sou -que sempre ha estat molt justet-,  sinó per la flexibilitat horària per atendre els meus fills.


Amb el pas del temps, amb congelacions i amb retallades el meu poder adquisitiu ha minvat tant que el meu sou cada cop s'apropa més al que pago de lloguer. No sé com funcionen les llars amb dos sous, però a casa meva que sols entra el meu he hagut d'aprendre a poc a poc a tallar-me el cabell, a depilar-me les cames, a arreglar una aixeta o un pany d'una porta, a fer patates amb sípia sense sípia i a un munt de coses més que aqui no hi cabrien.


Ara també serem sancionats si ens posem malalts -així  que si veus un funcionari treballant no donis per suposat que està sa, potser et contagia la grip o quelcom que tingui amagat- . Per arrodonir ens treuen vacances i hores d'assumptes personals  (recordeu que es el principal avantatge que tenia el ser funcionari- al menys sota la meva òptica-). En definitiva, que ens volen fer creure que es una batalla de treballadors contra aturats, quan en realitat es podrien retallar molts diners que es malbaraten a diari.  I desprès volen aixecar l'economia amb el consum. Algú em pot dir en què? En aspirines?... No, que no entren per la Seguretat Social.

AUSTERITAT




De tant en tant quan alguna cosa em molesta escric a Cartes dels Lectors de la Vanguardia. Avui, dia  7 de febrer han publicat una... pero han tret alguna frase -i segons el meu parer li han tret la gràcia-. Així que aquí us la poso tal i com la vaig enviar... sense retallades!!!
 
Em demanen austeritat  i jo no sé per on "austeritzar-me" més. Soc funcionària fa quasi 30 anys i em vaig pressentar a les oposicions no pas pel sou -que sempre ha estat molt justet-,  si no per la flexibilitat horària per atendre els meus fills.


Amb el pas del temps, amb congelacions i amb retallades el meu poder adquisitiu ha minvat tant que el meu sou cada cop s'apropa més al que pago de lloguer. No sé com funcionen les llars amb dos sous, però a casa meva que sols entra el meu he hagut d'aprendre a poc a poc a tallar-me el cabell, a depilar-me les cames, a arreglar una aixeta o un pany d'una porta, a fer patates amb sípia sense sípia i a un munt de coses més que aqui no hi cabrien.


Ara també serem sancionats si ens posem malalts -així  que si veus un funcionari treballant no donis per suposat que està sa, potser et contagia la grip o quelcom que tingui amagat- . Per arrodonir ens treuen vacances i hores d'assumptes personals  (recordeu que es el principal avantatge que tenia el ser funcionari- al menys sota la meva òptica-). En definitiva, que ens volen fer creure que es una batalla de treballadors contra aturats, quan en realitat es podrien retallar molts diners que es malbaraten a diari.  I desprès volen aixecar l'economia amb el consum. Algú em pot dir en què? En aspirines?... No, que no entren per la Seguretat Social.